Archive for gener, 1970

Tot estava ja venut després de l'explosió dels anys del moviment hippy.

Aquella revolució, més emocional que d'altra mena, que absorbia com una esponja tot el que poguessin suposar noves formes de viure, de percebre les coses, de parar i pensar en la vida que realment volien portar els seus protagonistes, havia fet que el món occidental començant des del país més industrialitzat i armat del món es troba davant de generacions de joves contestataris que defensaven uns valors que al ciutadà mitjà li sonaven gairebé marcians, i al establishment (govern, exèrcit i altres institucions) no els fessin cap gràcia.
Parlar de flower power a la meitat d'un guerra com Vietnam, era un absurd tan colossal per al paradigma existent que només les ments menys endurides, pels patrons de comportament imperant, semblaven capacitades per arribar a ell.

Seria arrogant dir que aquella explosiva mescla de joventut, idealisme, alliberament en el sexual i el voler buscar veritats absolutes nodrint en cultures llunyanes amb ensenyaments propis d'iniciats, místics i transcendents, va ser una mica provocat per una droga com la ...

Fa uns dies, en l'anterior entrada i els seus comentaris, parlàvem de quines variables calia tenir en compte a l'hora de dosificar un fàrmac. En un comentari jo feia esment de les més habituals i aplicables a dia d'avui.

I feia també una menció a les que serien d'esperar al dia de demà, en un futur que jo pensava més llunyà. Aquestes eren les variables que depenien de la càrrega genètica de cada individu, els seus gens, i de les conseqüències de les diferents expressions a nivell proteic d'aquest material.
Genotip i fenotip, que són els que ens portaven a parlar de teràpies individualitzades en funció dels polimorfismes genètics que en cada persona provoquessin que les medicacions i altres drogues provoquessin reaccions diferents, o de diferent intensitat, durada i efectes secundaris.

Encara que aquest fet és conegut i estudiat des de fa molt de temps-al menys des que es van anar desxifrant parts del nostre genoma-no semblava probable que es arribessin a aplicar els seus descobriments donat que per a això, calien estudis genètics ...

He rebut dos correus aquests dies, un d'un terapeuta interessat en l'ús de MDMA a Espanya que em demanava dades concretes sobre qui podria Aprendre a seu ús, donat el que havia llegit de la substància, i un altre d'una persona relacionada amb la psiquiatria , criticant el tema per no entendre-al meu parer-i no comprendre la capacitat d'aquesta substància per ajudar a exercir canvis sobre subjectes amb altes càrregues de patiment i ansietat, i fent una acusació de voler convertir-amb les opinions favorables com la meva - una droga en una panacea psíquica "capaç de competir amb fàrmacs eficaços i provats com el prozac".

Doncs les vaig a contestar des d'aquí.
Al primer, dir-li que per desgràcia no hi ha cap escola ni lloc on pugui ser ensinistrat en l'ús de la MDMA. I recordar a més que aquesta és l'opció més ètica de quantes existeixen, ja que cap terapeuta hauria de donar a un pacient una substància amb la que no estigués profundament familiaritzat.
Potser l'ajut en aquest cas la ...

Aquesta serà una entrada cortita (o això crec, després veurem com acaba).
Només tinc ganes de comentar una breu idea i il.lustrar amb una divertida anècdota que una amiga m'ha comptat, i després he corroborat.

La reflexió que l'empeny, en relació amb la farmacofilia, i en especial amb la il legal, és aquest tantes vegades al ludit gust per allò prohibit.
A aquestes alçades hauríem de saber ja (i parlo com a humanitat), que excepte el que es prohibeix per defensar a altres, com pot ser la tracta de blanques, l'agressió o l'abús sexual, la resta i que no causa dany a ningú-o com a molt a qui ho consumeix o realitza-té garantit un important màrqueting continu sobre un ampli marge de població que sembla estar esperant que els senyals qual és l'últim pecat de moda, o la transgressió més chachi.

En aquest grup es troba una àmplia part de la joventut i de l'adolescència, que encara que molts d'ells no siguin, caracteriológicamente, cercadors de noves sensacions i exploradors del desconegut, ...

No sé si serà una bona costum, segurament algun escriptor professional em podrà respondre, però tinc la necessitat de posar el títol d'una entrada abans de posar-me a escriure.
Suposo que m'ajuda a tenir clara, i els lectors, la línia d'idees que vull comentar.

En aquest cas he dubtat entre aquest títol, o "La prohibició que protegeix a tercers", segurament influenciat pels comentaris que hi ha hagut en l'entrada anterior aquests dies, a aquest respecte.
Però encara que és una de les idees, queda més clar amb aquest títol el que vaig a explicar.

El primer vaig a aplaudir al govern, no a l'executiu, sinó al poder legislatiu.
I a tots els que els han acompanyat en aquesta resolució que passarà aviat a ser llei en actiu.
Em refereixo a l'enduriment de penes, i al canvi de consideració - de falta a delicte penal-de certs comportaments que ajuden a que hi hagi 4.000 morts cada any a les carreteres espanyoles cada any, i un número dos o tres vegades superior de ferits.

Aplaudeixo ...

Seria un acudit fàcil dir que sempre va ser la meva nadala preferit?
Tot i ser un "grinch anti-nadal", no puc evitar des que tinc certa edat somriure cada vegada que escolto la cançó.

Arriba la coneguda època de l'etern retorn al que ens veiem traslladats al passat, o forçats a recordar, amb pena als que ja no estan, amb nostàlgia als que es van anar, i amb alegria als que per fi hem perdut de vista .

No sé per què, segur que Eduardo Hidalgo em donaria alguna idea com psicòleg entès en el tema, però en aquestes dates, els nostres consums de drogues es disparen d'una manera que no es pot explicar simplement amb el fet de tenir certs dies lliures, major contacte social, i celebracions més o menys col lectives.
El xut del consum, pitjor que el de l'electricitat en una onada de calor, és més gran del que cal esperar si només fos per aquests fets.

Jo com estic en el meu blog, doncs m'atreveixo a donar un parell de raons ...